Casa: fi o mitjà

Segons una classificació que tingués en compte la classe social, és a dir l’estatus econòmic, podem dir que existeixen dos tipus de casa.

 

La casa és un espai quasi necessari per a viure en societat. No tenir-la, d’entrada, t’exclou. I ja sabem de què parlem quan diem “societat”. El llenguatge i, sobretot, el vocabulari és el primer element excloent en tota societat o comunitat. La definició de les paraules per si mateixes ja estructuren uns estàndards, unes normes. Però deixem, al menys per ara, això de banda. Tornem-hi. La casa.

 

Hi ha de dos tipus. Per uns no és més que un estadi de la seva vida, un esglaó més en quelcom anomenat progrés social. La vida d’una persona o família com un trànsit constant en el que es van assolint objectius i es van cremant estadis. Després, si això és factible o no, si és probable la mudança a, per exemple, una casa més gran o no, a una de més ben situada o no, ja es veurà. Però es treballa amb aquesta premissa. La casa, aquí, és un referent de posició social per al grup; el mateix grup l’usa conscientment com a indicador d’aquest estatus.

L’altre tipus de casa correspon a la llar de la classe baixa. En aquest grup, la casa esdevé l’objectiu mateix dels seus esforços. La significació, en aquest sentit, que un grup i altre li atorguen a la casa és ben diferent. Per a uns, la casa suposa un mitjà, per als altres es troba més propera a una finalitat. És clar que, arribats a aquest punt, és fàcil pensar en el tema de les necessitats bàsiques, cobertes o no. Obvi. Però on vull anar a parar amb tot això (i aquest serà un tema que desenvoluparé properament) és en la casa com a bé de consum totalment necessari per a relacionar-se. Això és, la casa esdevé en allò que l’individu, en tant que persona adscrita a una societat, necessita per tal de comunicar-se amb els altres. La casa, en aquest sentit, esdevé la plataforma essencial de les nostres relacions, ja siguin quotidianes, burocràtiques o de qualsevol índole.  

 

Imagen

Days of Heaven (Terrence Malick, 1978)

Anuncios

Privado, da.

privado1, da.

(Del part. de privar; lat. privātus).

1. adj. Que se ejecuta a vista de pocos, familiar y domésticamente, sin formalidad ni ceremonia alguna.

No me gusta la primera acepción que da la RAE de privado. No me gusta la parte en que dice que lo privado está exento de ceremonia y formalidad.

Ho sento, RAE, t’equivoques.